L’entrevista: L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNS DEL BARRI VELL DE BANYOLES

Joan Grabuleda. Responsable del grup de treball d’Urbanisme, Paisatge Urbà i Patrimoni Històric de l’Associació de Veïnes i Veïns del Barri Vell.

Com neix l’Associació de Veïnes i Veïns del Barri Vell?

Una sèrie de veïns vam decidir crear l’associació de veïnes i veïns del Barri Vell, primer, perquè no hi havia cap tipus d’associació de veïnes que representés a tot el Barri Vell i, segon, perquè ens interessava aglutinar totes les problemàtiques del barri per poder demanar un Consell de Barri, que és l’única eina de participació ciutadana que en aquests moments tenim.

Vam començar fent dues assemblees per veure si interessava la creació d’aquesta associació i després s’hi ha anat afegint gent, fins arribar a les 70 persones anotades que tenim ara. Tot i això, hem de pensar que l’associació encara està en fase d’organització. No vam tenir els papers fins a finals de setembre i després vam haver de fer un compte bancari i encara hem d’aconseguir el certificat digital, hem d’intentar aplicar la llei de protecció de dades i hem de fer algunes tasques que, per ser una associació legal, la llei t’obliga. Per tant, estem en fase organitzativa.

En aquesta fase teníem dos models a seguir: una Junta Directiva que, com passa a moltes associacions, una vegada nomenada tirés i decidís tot, o tirar per una opció d’organització més participativa a través de grups de treball. Hem creat 4 grups de treball, que encara estan en fase de constitució: el d’urbanisme, que és el grup que ha tirat endavant la diagnosi dels pisos turístics, el de places i carrers, que fonamentalment tracta de recollir les queixes de les veïnes i veure els problemes que hi ha per després fer instàncies a l’Ajuntament. També hi ha el grup de treball de comerç i turisme, que encara no ha començat a funcionar, i després hi ha el de cultura i festes, que està estudiant alguns assumptes. Ara hem fet una assemblea amb tota la gent que es va interessar i hem aprovat el Reglament dels Grups de Treball.

Un reglament sobre…

Per plasmar la forma d’organització, com que els estatuts són genèrics i mirant el que estaven fent altres associacions, hem redactat un reglament dels grups de treball. El reglament ens permet dues coses.
Primer, que els grups de treball tinguin certa independència de la junta directiva, és a dir, que puguin actuar lliurament sempre i quan es compleixin els estatuts. Hem fet un reglament que dona certa llibertat i autonomia al veïnat perquè pugui participar a través dels grups de treball. Així si un veí no vol ser soci de l’associació o no vol pagar una quota, l’associació està oberta perquè si hi ha un tema puntual que li interessa, pugui participar-hi en un moment determinat. Ho hem fet així, perquè el que es busca és revitalitzar el barri i que les veïnes i els veïns hi participin. Les quotes dels socis s’han plantejat perquè ens donen certa llibertat a l’hora de finançar-nos.

El Consell de Barri

També l’Associació de Veïnes i Veïns ha demanat a l’Ajuntament la creació del Consell de Barri, el cual es va crear el dia 17 de novembre de 2023 i durant aquest any les veïnes i els veïns podràn assistir a les reunions d’aquest organisme.
Actualment l’única eina que dona l’Ajuntament de Participació Ciutadana és el Consell de Barri. Però tal com està organitzat és una participació molt limitada i moltes vegades nomès té una funció informativa.

Pensa que el pressupost de participació ciutadana de l’Ajuntament és de 3.000 euros, i molts d’anys no s’arriba a gastar aquesta quantitat i a més, si mirem el Pla Estratègic de Subvencions 2024-2027 veiem que en l’apartat de Participació Ciutadana hi posen totes les festes dels barris. Això tindria d’estar dintre l’apartat de Festes i vol dir que existeix una idea de participació limitada a l’assistència d’actes o celebracions.
Fer política de participació és una altra història, fer política de participació és cuidar-te dels assumptes públics. Participació és participar en assumptes públics. Abans a l’Ajuntament li deien el Comú. Per què li deien el Comú? Perquè els veïns es reunien per poder tractar els problemes que els afectaven conjuntament. I en el fons, el que ara en diu un impost es deien contribucions. És que el llenguatge diu molt, perquè un impost s’entén que t’ho imposen. En canvi una contribució vol dir que tu ets conscient que dones els diners per anar millor conjuntament i hi contribueixes.

Ara la gent ja no té aquest sentiment comunitari…

Ara la gent es mou diferent… la gent es mou per un objectiu concret i un tema concret, com les mobilitzacions per tot allò de les campanes. I motives la gent per un objectiu. Però per una associació, com que és un àmbit més dispers, és més difícil que la gent es mogui per una cosa més general.
Fins i tot hi ha gent a les juntes directives de les associacions que no són conscients quin és el paper d’una associació de veïnes. Això està passant a totes les associacions de Banyoles, que les associacions de veïnes s’han convertit en el grup que organitza la festa del barri. Els hi donen mil euros i sembla que ja no tenen cap més problema al barri. Sovint passejo pels barris de la ciutat, vaig a Mas Palau i ho veig degradat, vaig a l’altre i també ho veig degradat. I penso que els veïns estan anestesiats. Vivim anestesiats per la nostra rutina. I després no veiem quin objectiu pot tenir una associació de veïns. I és clar, aquesta és la nostra gran tasca. Vendre un projecte, intentar fer coses per donar-li una utilitat a l’associació com a lloc de decisió.

Perquè el problema és que a Banyoles no hi ha associació de veïns. No n’hi ha. Pot haver-hi entitats jurídiques que estiguin associades com a veïns, però no treballen com a associació de veïns. És cert que a nivell de Catalunya les associacions de veïns han tingut alts i baixos. Ara sembla que alguns llocs es tornen a recuperar, però aquí als anys vuitanta hi havia associacions de veïns com Can Puig, que tenien els cables pel mig del carrer i van lluitar. Tenies el barri de Caneletes, que hi arribaves per un carrer de carros i Mas Palau també lluitant per les seves coses… Als anys vuitanta, hi havia un interès per allò públic, per millorar coses. Ara hem passat a un model lleuger que va a organitzar allò més festiu, que està molt bé, però la associació de veïns no és només això. Vull dir, si hi ha un grup de veïns que es vol dedicar a fer la festa al barri, que si dediquin. Però hi ha d’haver altres grups de treball que tingui en compte altres problemàtiques.

Què esteu fent ara mateix?

En aquests moments hi ha dos grups de treball que funcionen, el de places i carrers, que és el que recull queixes, es passeja pel carrer i envia instàncies a l’Ajuntament, i després el que ha començat a funcionar és aquest d’urbanisme, que fem treball d’investigació per crear consciència sobre el que hi ha. Ara algunes persones estan fent un treball sobre el patrimoni històric i la conservació… en el que hi ha molta feina a fer. Acabem de presentar un estudi sobre els pisos turístics. Ens havíem adonat que a tot arreu parlàvem de pisos turístics i a Banyoles semblava que no n’hi haguessin.
El que hem fet amb aquesta investigació és analitzar i descarregar les dades de la Generalitat, i hem vist que hi ha a Banyoles 102 pisos turístics legalitzats, dels quals, 37 estan al Barri Vell. L’INE que fa Web Scraping i mira tots els portals que s’anuncien, diu que n’hi ha 72. I després hi ha un portal molt interessant que és diu Inside AirBnB que és americà, que agafa tots els pisos turístics i aquest portal ja te’n dona 69, però et diuen més o menys els que guanyen diners, els diners que guanyen i els que no guanyen. Mirant aquest portal t’adones que n’hi ha 18 que tenen reserves freqüents, 38 reserves esporàdiques i 13 que no hi ha reserves. Doncs a partir d’aquí arribem a la conclusió que a Banyoles en hi ha molts que no tenen utilitat.

Si miràvem l’Idescat i parlem de places hoteleres en tenim 171 i, segons l’INE les places de pisos turístics son 416, clar tot això ens porta a reflexionar sobre els pisos turístics i les places turístiques. Creiem que hauríem d’estudiar sobre les places turístiques que hi ha a la ciutat, perquè quantes places turístiques tenim a Banyoles? Algú ha fet algun estudi? Quin projecte de turisme hi ha a Banyoles? Qui regula això? o com està regulat això? no hi ha regulació? la regulació és el mercat?
També hem mirat les dades que dona l’INE sobre el turisme, a partir dels telèfons mòbils. Aquestes dades de l’INE et donen una orientació dels visitants que han vingut a la ciutat a l’any 2023: de l’Estat n’hi ha 47.000, de Catalunya n’han vingut 38.000 i de Barcelona 34.000, per tant, trobes que la majoria de gent ve de Catalunya o de Barcelona. O sigui que tens un turisme de cap de setmana.
El que és evident és que probablement no tenim un model turístic, no sabem quin turisme ve, no sabem si els pisos turístics realment tenen cap tipus d’interès o rentabilitat i amb les dades que tenim sembla que no es tracta tant del nombre, si en tenim mil, dos mil… potser amb els 120 que thi ha en sobren la meitat.
L’altre dia parlant d’habitatges buits, a Banyoles diuen que en hi ha 200, sí però és que a l’INE mirant el consum elèctric te’n donen 491, però l’Ajuntament diu 200, quin criteri han seguit? Se’ls hi ha de preguntar quina metodologia segueixen, tots els estudis seriosos et donen una metodologia.
És una vergonya que no tinguem dades obertes en una ciutat capital de comarca i si te’n vas al portal de transparència resulta difcil trobar ho que t’interessa. A Banyoles les dades estan molt amagades. No pot haver-hi participació si no hi ha informació.