Article | Banyoles en emergència habitacional

El dret a l’habitatge és el dret econòmic, social i cultural a un habitatge i refugi adequat que tenim totes les persones. Està reconegut en moltes constitucions nacionals, en la Declaració Universal dels Drets Humans i en el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals. Per tant és una obligació de qualsevol administració garantir aquest dret a la ciutadania a fi de garantir una vida digna.

El concepte sembla prou senzill. A la pràctica no ho és tant.

Per què Banyoles està considerada com a zona de mercat residencial tensionat? En termes generals, es considera així quan la despesa mitjana del cost de la hipoteca o lloguer de les unitats de convivència, més els subministraments bàsics, superen el 30% dels ingressos mitjans de les llars. També si en els últims 5 anys el preu de la compra o lloguer dels habitatges ha crescut, com a mínim, un 3% amb relació a l’índex de preus de consum de Catalunya. Això ha fet incloure el nostre municipi dins la zona de mercat residencial tensionat als efectes de la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l’habitatge.

Podem dir que Banyoles es troba en una situació d’emergència habitacional que cal revertir d’urgència i que hauria de ser una de les principals preocupacions del govern. En l’últim any, el preu mitjà del lloguer de la vivenda ha augmentat un 15% i se situa entre els 685€ i 895€. De fet, amb 20.400 habitants, el municipi té un parc d’habitatge de 9.064 llars i destina només un 23% al lloguer. A més, ens trobem amb 491 pisos buits, un increment d’habitatges turístics (102 oficialitzats en front dels 30 d’ús social), una falta de parc públic d’habitatge, un lloguer social insuficient i amb algunes pràctiques de racisme immobiliari.

Davant d’això, el nou Pla d’Habitatge 2023-2027, que l’Ajuntament de Banyoles va començar a esbossar el 2022, no aplica canvis significatius. Si bé és cert que gràcies a la feina feta per les regidores de Sumem CUP Banyoles, i l’entesa amb l’actual equip de govern en aquest punt, a partir del 2024 s’aplicarà un recàrrec de l’IBI del 50% als grans tenidors (un gran tenidor és un propietari, entenent-se aquest com una persona física o jurídica, que sigui titular de 5 o més habitatges, excloent garatges i trasters, o que tingui una superfície construïda de més de 1.500 m2) creiem que calen polítiques més valentes per aconseguir una Banyoles on tothom pugui tenir accés a un habitatge digne.

Què proposem?

• Augmentar el parc públic d’habitatge mitjançant la recuperació dels habitatges buits o en poc ús del municipi, no exclusivament en base a noves promocions, i així garantir l’accés apropant-nos a la mitjana Europea (10%). Pensem que és una mesura factible per equilibrar l’oferta de lloguer de la ciutat.
  
• Impulsar l’Oficina Municipal d’Habitatge centrant-la en el lloguer, ofertant habitatge d’arrendament amb topalls, garantit l’accés a tothom (sense discriminacions) i revisar l’estat de les llars ofertades. Cal que la titularitat i la gestió d’aquesta oficina segueixi sent pública.
  
• Crear una ordenança de pisos turístics que en reguli la proliferació. Limitat, tal com ha fet Girona, a un 4% del seu creixement partint del registre d’habitatges d’ús turístics de la Generalitat de Catalunya.
  
• Promocionar la creació de masoveria urbana o cooperatives d’habitatge com a noves opcions d’adquisició/lloguer de llars. Tal com estan fent municipis veïns com Sant Miquel de Campmajor.

Tenim dret a viure
El fet que augmentin els preus dels habitatges i que no hi hagi oferta accessible per a la classe treballadora, no és només per falta de vivendes disponibles sinó per l’especulació d’aquestes, entre altres factors. Tothom té el dret a tenir un lloc digne on viure, aquest recurs valuós no pot estar subjecte a les condicions del mercat privat.

Més enllà d’aquestes propostes pal·liatives en clau d’emergència habitacional, des dels municipis també podem emprendre mesures per incentivar sectors que aportin valor afegit, que produeixin, que donin llocs de treball, que facin un bé al poble; i no pas posar el camí tan fàcil als rendistes i inversors immobiliaris. Aquest model és caduc i insostenible. Tenim dret a viure.

* Dades extretes de la diagnosi del pla d’habitatge en procés de redacció, de Idescat, INE, estudi de del mercat de l’habitatge a les comarques gironines, que impulsen els API, el Col·legi d’Administradors de Finques i el Gremi de Promotors i Constructors d’Edificis de Girona.