Sumem CUP Banyoles va votar en contra dels pressupostos 2024 per ser continuista, contradictori amb les ordenances i no afegir cap de les 32 propostes proposades per la formació política
Les propostes més rellevants de Sumem CUP Banyoles per als pressupostos del 2024 estan centrades a brindar eines i recursos a les entitats banyolines per tal de facilitar la seva important tasca en el municipi, com també en donar suport a les AFA dels instituts i les escoles.
Llegir-ne mésEl dilluns 27 de novembre del 2023 vam celebrar el Ple a l’Ajuntament de Banyoles.
COMISSIÓ INFORMATIVA D’ADMINISTRACIÓ I ECONOMIA
Sumem CUP Banyoles vota en contra dels pressupostos generals per a l’exercici 2024. Es tracta d’un pressupost continuista i contradictori amb les ordenances, ja que dins de la partida d’ingressos de l’IBI no es veu reflectida la quantitat del recàrrec de l’IBI als pisos buits.
Llegir-ne mésLa regidora Jana Soteras assegura que això només és “una primera mesura, però no ens podem relaxar, ja que cal treballar en la matèria d’habitatge urgentment”.
El passat 30 d’octubre es van aprovar les ordenances fiscals al Ple de l’Ajuntament de Banyoles on Sumem CUP Banyoles hi va incloure un recàrrec del 50% sobre l’IBI als pisos buits.
La regidora Jana Soteras, va dir durant la seva intervenció al ple que “seguim insistint que l’habitatge és un problema urgent a resoldre i aquesta mesura és un primer maó que Sumem CUP ha tingut la iniciativa de presentar en diverses ocasions”.
llegir-ne mésParlem amb dos dels fundadors de la Comissió de Barraques de Banyoles que enguany celebra 35 anys d’existència. En Pere Palmada té una llarga trajectòria assembleària i militant, els seus inicis els situa al Casal Independentista de Banyoles, passa per la Falç i la CUP, també es vincula a la cultura popular amb les Gàrgoles de Foc i ens explica que actualment està a la Comissió de festa major del Barri de Mas Palau. En Xavi Puigdemont ens explica orgullós el seu pas pel Casal Independentista i la Comissió de Joves d’aquest i la militància a la primera candidatura de la CUP, actualment és col·laborador de Ràdio Banyoles, parlant de la seva passió per la música reivindicativa afirma que va ser un encert formar la Comissió de Barraques de Banyoles.
Ens recorden que pels 30 anys es va fer un documental que recull moltes de les idees que ens expliquen, el deixem aquí.
La Comissió de Barraques de Banyoles celebra 35 anys de festa. On situeu l’inici?
El principi de tot, ningú no pensava en Barraques com les entenem avui. El principi no vam pas dir “muntem Barraques”, sinó que tot va venir perquè vam decidir fer Barraca des del Casal Independentista en el marc del que ja era la Festa Major.
L’inici de la Comissió Barraques crec que va venir per dos motius. Un és per les inquietuds que teníem nosaltres com a joves, que ens sentíem arraconats de la Festa Major. És a dir, no hi havia un espai per nosaltres, i era una manera de dir, busquem un espai pel jovent, per poder gaudir. I l’altre part era la reivindicativa. Veiem que érem quatre gats, ara no, però llavors érem quatre gats i veiem que havíem d’estendre el nostre missatge. Vam pensar que si muntàvem una cosa ben parida, música i tot, no només engrescaríem el jovent de Banyoles, sinó que engrescaríem el jovent de fora. I això és molt important.
Com era la Festa Major en aquell moment?
Nosaltres érem joves i veiem que la Festa Major eren Sardanes, el Ball, el Concert de Rock i les Fires… en fi, era la típica festa convergent de tota la vida. A més, estava tot allà al Passeig Dalmau, les Barraques estaven enmig del que eren les Fires, tot esgarriat… però va haver-hi un moment que ens van ajuntar les 3 o 4 barraques, que llavors encara quedaven, i ens van col·locar a la mateixa zona, cap allà a Línia 1. Estàvem allà 24 hores i trobàvem a faltar alguna cosa…
Amb la mà de grups que arribava a haver-hi, vam pensar que calia fer alguna cosa perquè els joves s’ho passessin bé. Vam demanar a l’Ajuntament que necessitàvem un escenari. I ens va venir la brigada amb quatre bidons i quatre talons i ens van cardar un escenari que els que van tocar allà dalt ballaven la conga! I allà van començar a tocar els grups que coneixíem, d’amics… Per fer-lo vam rebentar la farola, perquè volíem fer un concert i havíem de connectar uns amplificadors i tot plegat. Va ser improvisat. Sí, improvisat, organitzat. Vam muntar el concert de la farola!
I aquest va ser el primer concert de Barraques…
Això va ser la primera vegada que ens posàvem les Barraques juntes… devia ser el 89-90! Els municipals ens van treure la llum de les faroles i la del concert. Però nosaltres érem molt punkis, vam anar a la discoteca, allà a Línia 1 i ho vam enxufar allà, vam continuar el concert sense llums i sense res. Nosaltres contents, a L’1 contents, tothom content, amb els municipals emprenyats.
I allà hi havia gent… i la història era que hi havia gent que tocava en grups, que venien i ens coneixíem, i vam pensar de muntar la pre-comissió de joves, des de dintre el Casal Independentista.
El Casal tampoc era un grup de joves, i havia gent molt variada, hi havia gent molt gran, hi havia molts intel·lectuals, hi havia gent molt pensadora, cosa que quan hi havia assemblees i reunions, nosaltres, com a joves res… O sigui va ser un grup de gent del casal, no va ser tot el casal, va ser a partir de la pre-comissió de joves. Era una pre-comissió de joves per fer això, perquè Banyoles era un cementiri, estava mort!
I a partir d’aquí vau fundar la Comissió… Per què una Comissió?
Estem parlant de molts anys enrere, però em sembla que llavors hi havia un nou regidor que volia muntar aquesta història, i interlocutora amb nosaltres com a joves, sí…Sí, perquè els interessava que féssim concerts. O no. No els interessava, però era una cosa que s’havia de fer. Estaven obligats. Hi havia una gran quantitat de gent jove que si no s’haguessin rebotat.
I això ens porta al 91, que s’organitza des de l’Ajuntament i nosaltres. En col·laboració. Nosaltres hi portàvem una part important dels grups i ells una altra part. Però vam tenir la santíssima sort que aquí Banyoles hi havia un moviment antiolímpic, i en veure que ens estàvem autoorganitzant, com qui diu, i estàvem fotent molta canya contra les olimpíades, vam dir, saps què? Anem a trobar a les Barraques i intentem muntar la Comissió de Barraques, per anar tots junts. I vam muntar una reunió al Casal Independentista amb 4 Barraques: el Casal independentista, els Pirates de la Draga que ja feia, dos anys que muntàvem barraques, una allà davant del club i l’altra a la draga, l’Ateneu per una cultura viva i les joventuts d’Esquerra Republicana. Eren les quatre entitats que vam muntar la Comissió de Barraques.
Allà sí que es va crear, el 92, la Comissió de Barraques. I a partir d’aquí es va trencar el que era…, diguéssim… relació i col·laboració amb l’Ajuntament.
I com s’ho va prendre l’Ajuntament?
Hi ha hagut molts intents per part de l’Ajuntament, durant una sèrie d’anys, sobretot a partir del 94, que ens van retallar molt la subvenció, per intentar apoderar-se o eliminar o donar-li un altre to a les Barraques.
Ho van fer de diverses maneres: primera, intentar eliminar-nos la subvenció. Però nosaltres sempre érem més forts, perquè quan una entitat comença des de zero no li fa por que li treguin la subvenció, ja saps que se’n sortirà. Tenim contactes, podem convidar un grup, que no ens cobrin un duro o que ens cobrin poca cosa i si has de posar calés a la butxaca, els hi posaves. Cap problema.
Segona, van intentar que les Barraques fossin prefabricades, van portar inspectors i gent que les revisés. Els hi vam dir que no i ens hi vam posar ferrucs, vam ser sempre molt ferms als estatuts, sabia que si cedíem a una cosa en podríem cedir més… Vam aconseguir que no i fins ara!
I la tercera forma d’intentar d’estabilitzar va ser el control de qui entrava a la Comissió. Hi havia grups de gent que deien que es quedaven fora, que no podien entrar. I sí, era veritat. Tampoc podíem deixar entrar tothom, hi havia uns estatuts molt clars. Ens vam adonar que una sèrie de Barraques que no tenien cap associació, els de la pesca, de la bicicleta… hi volien entrar amb entitats amagades, però ells ja reben subvencions i a més no eren associació, eren empreses! I la última també volen controlar els grups que portàvem, però teníem clar que els portàvem per la ideologia i pel tema pressupostari. De fet, des de l’Ajuntament, un any vabn voler buscar ells els grups i no se’n van sortir, no se’n van sortir, perquè amb un milió de pessetes miracles tampoc se’n podien fer… i va veure que ens ho havia de deixar a nosaltres.
Nosaltres amb en Xavi anàvem a buscar grups 3 cops de l’any. Anàvem a parlar amb grups, a buscar música… És que abans es feia cara a cara, ara aneu trucant, no hi havia YouTube, no hi havia internet i quedàvem allà amb una furgoneta…
Com veieu aquests 35 anys?
Crec que el que nosaltres vam engegar amb tot el que t’hem explicat, amb tots els problemes que vam tenir, crec que ho han sabut mantenir tota la gent que ha anat continuant. Hòstia, han passat trenta i escaig d’anys i dius… encara estan allà, encara són Barraques! I estic content de la manera com està Barraques. Sí, és un orgull, en 30 i escaig d’anys ens podríem trobar amb prefabricades, amb empreses camuflades, etc… I més amb tant de temps amb el govern de convergència, perquè convergència no ha tingut mai un pla de cultura, Esquerra sí que el va tenir, però convergència mai.
Nosaltres vam posar la primera pedra, i ara jo crec que a Barraques hi ha una casa amb piscina. Estic molt content. M’agrada. M’agrada molt. O sigui la idea de Barraques, de bon principi, ha estat apostar per col·lectius independentistes, anti-sistema, gent d’aquest tipus… I les raons són les mateixes. Hi ha elements que no s’han perdut mai, que sigui la persona que estigui al capdavant, per tossuderia de la gent o perquè a l’Ajuntament tampoc hi havia les persones adequades les coses s’han mantingut.
I tot i que avui estiguem parlant en Xavi i en Pere crec que és molt important la feina que han fet altra gent i que cal posar en valor, en Pere Casellas va ser una de les persones implicades que va portar moltes coses a dintre, com a tema de tota la part burocràcia que nosaltres ho teníem totalment abandonat. La Núria Brugada, l’Ivan Lluna i l’Adrià Dilmé, crec que aquestes quatre persones han fet que durant aquests trenta i escaig d’anys l’essència de Barraques s’hagi mantingut.
És que és veritat que ara hi va molta més gent, petits, grans, avis, més que res perquè el missatge ja no espanta. Bueno perquè també abans hi havia un sector de gent que ja tenia les Sardanes i el Ball, i les Barraques les feien allà baix perquè érem els peluts i els punkis i la gent rara, que ningú volia veure, ens posaven a les afores perquè ens quedéssim allà. Estava dividit i ara les Barraques és una cosa macro, que tothom hi va.
S’ha perdut el caràcter reivindicatiu que li vau donar?
Avui dia, el que reivindicàvem nosaltres, ara la majoria de gent ho té assumit. O com a mínim el discurs sí, però la pràctica no, jo penso. El que llavors nosaltres reivindicàvem en aquell moment, ara ho reivindica molta gent. Perquè antifeixistes ja ho érem, temes socials ja ho érem, feministes ja ho érem, independentistes ja ho érem. Ara molta gent ho diu, sense cap problema, abans no… i ara tot això ja no es reivindica, però és que no es reivindica res!
Ara el problema és que les entitats no reivindiquen. No hi ha reivindicació per part de les entitats… És el que jo trobo a faltar. Falta reivindicació política, política, social o el que sigui. La gent està més apagada. És veritat que a nosaltres el principi del principi com que érem els col·legues i amics, fer pressió conjunta era fàcil. Quan va començar a entrar entitats noves, ja costava més fer campanyes conjuntes. Per exemple, amb la Guàrdia Civil, va venir la Guàrdia Civil aquí a Banyoles. Hòstia, vam fotre una canya, però acollonant, acollonant! Era allò de “que se’n vagin”, va ser brutal. Totes les barraques tenien adhesius. Tot Banyoles portava adhesius, tothom en parlava… També abans els grups tenien un caràcter polític i reivindicatiu, i ara, els grups…
En canvi jo el que veig ara és un lloc per anar a guanyar diners, perquè hi ha uns bons concerts, hi ha un bon escenari, se sent de conya, i el recinte és molt maco, però… s’ha anat perdent la sensació del que era… Jo no sé què passaria si ara Barraques hi hagués una manifestació o un acte criticant… Ara no ho sé, no vull dir res eh, però una cosa concreta que l’Ajuntament no hagi fet bé… què passaria?
Què els hi diríeu ara a les entitats de Barraques?
És que penso una cosa, a nosaltres, des de l’Ajuntament ens veien com un problema i ara les Barraques, per l’Ajuntament, son una solució. Les entitats fan la feina i l’Ajuntament es tira la foto. Si no es tiressin la foto, diria molt bé. Però és que es tiren la foto… Nosaltres no volíem la foto. De vegades ens convocàvem i no ens presentàvem… Llavors, l’Ajuntament no li interessava tirar-se la foto amb els quatre gats que anaven allà. I tampoc no ens interessava a nosaltres eh!
Les entitats ja estan contentes amb el que els dona l’Ajuntament. Abans l’Ajuntament volia poder sobre les Barraques i ara sembla que és una mica al revés. Diria que l’Ajuntament ara en aquests moments ha fet el tomb i deixa que qui porta tots els temes siguin les entitats i tot plegat, i l’Ajuntament fa les amanyagades, deixa fer, dona algo, no dona molt, però va de bon rotllo i a partir d’aquí, del bon rotllo, allò de dir que sí i anar amanyagant… pam, no hi ha reivindicació, està tot institucionalitzat.
Les entitats fan la feina i l’Ajuntament surt a la foto. I l’alcalde surt a la foto. El que s’ha fet a la plaça major i tot plegat, això de la Festa Major és el mateix… És gràcies a les entitats que fan una feina molt gran. Però les entitats han de ser prou intel·ligents com per no deixar-se utilitzar per l’Ajuntament a canvi de calés, crec jo. Les entitats no són un instrument de l’Ajuntament. I hòstia son joves, abans els joves volíem rebentar-ho tot. Ara no es rebenta res. Tot son bones paraules.
Després de conèixer l’informe de l’Agència Europea del Medi Ambient sobre la qualitat de l’aigua de l’Estany publicat a principis de juny, des de Sumem CUP Banyoles volem mostrar la nostra preocupació sobre aquesta qüestió. I és que comença la temporada d’estiu i els banyolins i les banyolines ja fa dies que fan servir les zones de bany de l’Estany.
llegiu-ne més
Bon dia a tothom,
Abans de començar aquest primer discurs volem dedicar unes paraules d’agraïment per a totes aquelles persones que el 28 de maig ens vau donar confiança. Gràcies al vostre suport, seguirem treballant amb una regidora més per tenir més Banyoles per a totes.
Iniciem un nou mandat, i ho fem, amb força, entrant 3 dones en bloc.
Llegiu-ne mésSumem CUP Banyoles organitza un acte sobre mobilitat sostenible amb una vintena de persones
El passat dissabte 20 de maig Sumem CUP Banyoles va organitzar un acte sobre mobilitat sostenible al barri de Can Puig. L’acte va ser presentat per Andreu Badii, número 8 de la llista de la formació política. Van assistir a l’acte representants de l’Associació de Veïns de Can Puig, d’Emergència Climàtica i Limnos.
Badii, des d’un primer moment, va assenyalar que la xarxa viària de la ciutat hauria d’afavorir la mobilitat sostenible, és a dir, els desplaçaments a peu i en bicicleta, però actualment degut a la manca d’infraestructura i senyalització del municipi de Banyoles, això es desincentiva. Pel que fa als ciclistes, se senten insegurs quan circulen, per això sovint ho fan per la vorera generant situacions de conflicte amb els vianants.
Llegiu-ne mésL’acte ha estat a càrrec de Jana Soteras, candidata a l’alcaldia, Aleix Auber, Exalcalde de Capellades i Montserrat Vinyets, advocada i diputada al Parlament de Catalunya
Almenys una vuitantena de persones es van reunir ahir a l’Auditori de Banyoles per assistir a l’acte central de campanya de Sumem CUP Banyoles. L’acte va començar amb el parlament d’Aleix Auber, exalcalde de Capellades que va assegurar que amb Sumem CUP Banyoles, el municipi “té una oportunitat de votar una opció clarament progressista, independentista i d’esquerres. Una opció que vol centrar la mirada social i participativa de l’ajuntament en favor de tots i totes, per avançar sense deixar-nos a ningú enrere”.
Llegiu-ne mésDe les 3949 persones d’origen estranger residents a Banyoles – un 19,6% de la població – només 143 podran votar, o sigui, un 1,1%
Una vintena de persones es van reunir dijous a la plaça Canigó del barri de Mas Palau a Banyoles per parlar sobre la diversitat i el dret a vot al municipi. Van conduir l’acte Dolors Terradas, número 13 de la llista de Sumem CUP Banyoles i Dialla Diarra, número 8 de la llista. Aquesta última comparteix el número 8 amb Mireia Sala, ja que no pot exercir el seu dret a vot ni tampoc formar part d’una llista electoral.
Terradas va recordar des d’un principi que les polítiques de Sumem CUP Banyoles posen al centre a les persones i en protegir els drets de tots els banyolins i banyolines més enllà del seu origen o país de procedència.
Llegiu-ne mésA Banyoles no es troben habitatges de lloguer assequible i els joves, les famílies i la gent gran es veuen obligats a anar a viure a altres municipis
L’accés a l’habitatge és una problemàtica ja crònica de la nostra societat i sembla que les forces polítiques se’n renten les mans, com si no anés amb ells, com si fos quelcom tan complicat que et miren amb cara de circumstàncies mentre et diuen que la seva prioritat són les persones. I Banyoles, com era de suposar, excel·leix a l’hora de seguir aquest patró. En les darreres legislatures, la manca d’iniciativa de les forces polítiques que han governat ha desembocat en una situació preocupant per a la majoria social a l’hora d’accedir a un habitatge digne.
Llegiu-ne més
Sumem CUP Banyoles 